Desxifrant el cartell

Desxifrant el cartell....

 

“La nova identitat està basada en el propi reconeixement i en el de l'altre com ésser humà, lliure, sense estereotips que encasellen i coarten la seua possibilitat de sentir i créixer en l'expressió dels seus afectes” 

Aquesta frase que expressa el sentit de la campanya l’hem representada amb les il·lustracions del cartell, visualitzant simbòlicament, els nous models de gènere, amb els canvis necessaris d’identitat per avançar en la igualtat. Les imatges havien d’estar representades per figures escollides minuciosament en portar associades aquest sentit esmentat al principi.

LA FIGURA MASCULINA.

Simbolitza la seguretat amb ell mateix amb els nous reptes de relacions amb altres persones, costums, normes o estereotips vigents de la societat en què viu. Un home amb capacitat de sentir i d’exterioritzar les seues emocions quan venç la paràlisi en trencar els barrots on estava atrapat pels rols, exigències i comandaments de la societat.

El David de Miquel Àngel. Florència 1501-1504.

Es tracta d’una obra mestra de l’art universal més famosa del renaixement que representa el rei bíblic David quan està preparant-se per a enfrontar al gegant Goliat.

Diverses són les raons per a escollir aquesta obra representativa:

• Per pertànyer al renaixement, terme que simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa dels ideals dels moviments humanistes va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències.

Representa, per tant, el nou model d’home del segle XXI que simbolitza, com llavors en el renaixement, eixe canvi necessari per a progressar en l’avanç en la igualtat de gènere.

• Per la força de la seua expressivitat i intencionalitat. El cos de David és el d'un home musculós, masculí, que realça el valor de la bellesa. Apareix en tensió i preparat per al combat. El seu cos es troba girat amb un lleuger contrapposto per a buscar l’equilibri de l’obra (la cama esquerra s'avança a la dreta). L'escultura mostra el moment en què David ha pres la decisió d'atacar amb una fona el gegant Goliat amb la seguretat de la seua victòria malgrat que encara no haja començat el combat. Aquesta intencionalitat es visible fonamentalment amb el rostre que evidencia tensió continguda, una mirada atenta al seu objectiu, a més d’una carassa d'odi i les aletes del nas bastant obertes.

Reflecteix el nou model de masculinitat segur del seu paper en la societat actual sense tindre por de perdre importància a sacrificar la seua virilitat pel fet de cuidar la seua imatge, ser reeixits en el seu treball i no rebutjar tot el que tinga a veure amb la feminitat (les dones són sempre “allò altre”, allò que un no és). Una masculinitat que valora la feminitat de forma inclusiva, és a dir, que valora la diversitat com a element enriquidor que afavoreix el desenvolupament humà.

LA FIGURA FEMENINA.

Simbolitza el nou model femení que no assumeix els rols purament masculins, sinó que expressa i entén, com a dona, atributs socialment encasellats en el món masculí. Un nou model suposa un coneixement profund que li suposa un gir radical en la seua situació i en tots els aspectes de la seua vida, educació, treball, família o relacions personals amb el seu entorn. Aquest canvi té la mateixa significació que l’esmentat anteriorment per als hòmens.

Es fa necessari reivindicar per tant l’apoderament de la dona, concepte relacionat amb el poder entés, no com a dominació sobre els altres, sinó com a capacitat de les dones d’augmentar la seua autoconfiança i influir en els canvis, tant en el pla individual com en el col·lectiu. A nivell individual suposa l’adquisició de confiança en elles mateixa (autoestima), ser assertives, aconseguir autoritat per a prendre decisions, en definitiva, actuar com a subjectes de dret, no sotmeses a control ni limitades pels rols que la societat els imposa.

La Victoria de Samotràcia. 190 a. C.

És una escultura de marbre de l'antiga Grècia que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la victòria), que pertany a l'escola de Rodes del període hel·lenístic. Actualment l'original -del qual, part d'una ala, s'ha reconstruït a posteriori- es troba al Museu del Louvre a París.

La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un vaixell, que actua de pedestal amb una lleu torsió del seu cos. Va embolicada en un fi xitó i un mantell, vestidures que s'adhereixen al cos i en deixa traslluir l'anatomia, tractament aquest que recorda l'anomenada tècnica de «draps mullats» adherits al cos, mig amaga les formes i les carrega de sensualitat i misteri, i dota el cos de la Niké d’una bellesa molt seductora. L’estàtua va embolicada en un fi mantell que s’adhereix al cos i deixa veure la seva figura, amb les ales desplegades i en tensió. De textura extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estiga mullada. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició. L’obra presenta les característiques de l’art hel·lenístic, últim període de l’escultura grega: complicació compositiva, il·lusionisme escenogràfic, grandiositat i ruptura de la proporció classicista, realisme, trencament de l’equilibri, gust pel moviment, tensió dramàtica, sensualitat, bellesa i habilitat tècnica, fets que indiquen la seua atribució a les obres de Fídies.

Raons per a escollir aquesta representativa obra de l’antiguitat:

• Victoria o Niké, personatge mitològic que personifica la Justícia com a deessa de les lleis eternes i protectora de tots els drets.

Tret que simbolitza la importància i el caràcter legal del nou model femení en la societat amb convivència amb els altres reivindicant polítiques igualitàries i inclusives de gènere que donen suport al procés per a aconseguir la igualtat real entre dones i hòmens.

• Per exaltar de forma harmònica la figura femenina a través de la tècnica de «draps mullats» que deixa traslluir la seua anatomia, plasmant la grandiositat, realisme, equilibri... de l’art hel·lenístic de l’escultura grega.

Representa, en aquesta campanya, al nou model femení reafirmant el seu paper com a dona de la societat actual en tots els aspectes de la seua vida, educació, treball, família o relacions personals amb la resta i el seu entorn.

• Per la importància de la figura femenina en l’antiguitat amb la representació de deesses en la mitologia grega, malgrat l’aparició de societats patriarcals que reemplaçaren la titularitat del culte femení pel masculí sense eliminar-lo. La figura femenina sempre hi va estar representada amb forma divina en la societat grega, bressol de la nostra cultura occidental.

La visibilitat la dona en la societat actual, trencant així el sostre de vidre que li impedeix estar en tots els àmbits i estaments socials. Eixir de l’àmbit domèstic al que havia sigut relegada al llarg de la història és reivindicar l’apoderament de la dona  en el procés de canvi en què augmenta el seu accés al poder i com a conseqüència transforma les relacions desiguals entre els gèneres.