3. Nous models de masculinitat

L’estudi de la masculinitat i els seus processos de construcció han donat pas a nombrosos llibres que han volgut trencar aquell antic tópic, tan estés, de que 'tots els hòmens són iguals'. I han sigut els hòmens que, interessats en redefinir la seua essència, han impulsat el canvi. De sobte, el 'nou home', amb un alt nivell de llenguatge emocional (abans vedat al mascle) comença a sentir un notable interés per la seua aparença física, una aparença que evidencie la ruptura amb les cadenes culturals que l’oprimien i que era necessària per a aconseguir la igualtat real amb la dona.

Sabedores d’aquesta realitat i necessitat d’expressar eixe canvi, les empreses de màrqueting relacionades amb la imatge (moda, cosmètica, complements, premsa especialitzada en gèneres, publicitat, món del cinema, televisió, esports...) s’han posat a treballar per tal d’elaborar productes que faciliten eixa estètica. Encara que com a educadors i educadores prescindim d’eixes modes que marquen tendència amb caràcter purament comercial amb rendibilitat econòmica, volem mostrar els models estètics del canvi que donen visibilitat a la nova masculinitat.

Ja a mitjan dels anys noranta del segle passat comença a sonar un nou terme de la mà del periodista britànic Mark Simpson: 'metrosexual'. Pretenia aglutinar a un nou home a qui li importava el seu aspecte físic i agradar als altres, a més de a si mateix. Al cap estava el futbolista britànic David Beckham qui va ser canonitzat com a patró d’aquest col·lectiu en el que es trobaven també entre altres Brad Pitt, Ricky Martín, Ronaldo i els actors espanyols Miguel Ángel Muñoz o Miguel Ángel Silvestre. Així es va obrir definitivament la caixa de Pandora de la nova masculinitat, que dura fins als nostres dies.

Ells, acusats d’egocèntrics i narcisistes, van captivar de totes maneres, els sospirs de les dones que es fonien al veure fanàtics dels cosmètics i les cremes anti arrugues.

Mes tard, Simpson va utilitzar un altre terme, el retrosexual, per a descriure a un nou tipus d’home, aquell que intenten reprendre les obligacions d’antany, que se sent més còmode amb el seu tradicional rol de baró i que realça les potencialitats i característiques del seu gènere. Amb representants com els actors Benicio del Toro, Sian Penn, Javier Bardem i Rusell Crowe, aquesta tendència del típic mascle amb encant animal i cara de castigador, va ser ben acollida per diversos grups de dones que anhelaven hòmens més masculins i deixats. No obstant això, la singularitat “tan dura” que aquestos hòmens posseïxen va impedir que aquest estil es propagara i que fóra ben vist per la població femenina.

Amb els metrosexuales i retrosexuals formant part ja de la història, i en ple segle XXI, Marian Salzman, Ira Matathia i Ann O'Reilly van plantejar un nou debat en forma de llibre, 'L’home del futur', en què presentaven en societat un concepte fins al moment desconegut que defenia una forma diferent d’entendre i expressar l’essència de l’home anomenat 'übersexual', i que no perd el referent d’igualtat, ja conquistat antany per les dones.

Paraules com Lumbersexual, sapiosexual, spornosexual, hipster, fofisano, normcore i muppies són conceptes nous que en realitat arrepleguen tendències de moda o filosofia de vida i, per tant, mostren bàsicament aparences estètiques superficials que no ens interessen abordar en aquesta campanya i que hem de desvincular del canvi intern i de conducta que aporta l’übersexual.

Què és ser un home übersexual?

Un home übersexual és un nou concepte de masculinitat, que s’enfoca en la naturalitat i a ressaltar les qualitats naturals de l’home. Aquesta tendència és anomenada per alguns el prototip de "home del futur", ja que redefineix els estereotips que es tenen sobre com s’ha de comportar un home.

Etimològicament la paraula übersexual prové de l’alemany über que vol dir “sobre” o “damunt”, i sexual que apunta al concepte sexe. L’übersexual és un home modern que està per damunt del sexual, segur de si mateix, un home amb contingut. Sol cuidar el seu cos i aparença però no a nivell del metrosexual, la depilació (si no és corredor) o la manicura no li corresponen. És sofisticat però no complex i recupera la masculinitat que moltes dones deien s’havia perdut en els últims anys. En poques paraules, es podria dir que és el sinònim de ser sensible, viril, empàtic, romàntic, atent i galant. Aquestos hòmens segurs de sí mateix, han perdut la por al pas del temps i mostren, sense cap incovenient, les arrugues i canes, raó per la qual molts hòmens, que en la seua joventut foren metrosexuals, s’han adaptat a la nova masculinitat übersexual.

Com a representants d’übersexuals destacaríem, entre altres, a l’actor britànic Gerard Butler, el futbolista francés Zidane, l’actor espanyol Hugo Silva o el nord-americà George Clooney.

Com a exemples d’hòmens que han evolucionat des dels orígens metrosexuals de juventut a übersexuals en la maduresa, tenim al futbolista britànic David Beckham i els actors espanyols Miguel Ángel Silvestre i Miguel Ángel Muñoz.

  

El canvi d’imatge és important sempre que estiga acompanyat d’una nova conducta que permeta relacions igualitàries entre els demés.