1. Antecedents Històrics
ANTECEDENTS HISTÒRICS
Com a hereus de la cultura grecoromana, aquesta fou en l’antiguitat una cultura basada en el matriarcat considerat com a societat que girava al voltant de la natura, que és femenina com a Mare Naturalesa (La Venus de Willendorf, Desa Mare de la fertilitat del Paleolític Superior, esculpida entre el 24 000 i el 22 000 a. C.). Des de la prehistòria i centrant-nos en els territoris de l’Hélade, actual Grècia, bressol de la cultura occidental, tenim representacions de deesses femenines en els santuaris i oracles antics com Dodona on la Deessa Mare (Dione) fou substituïda per la titularitat masculina de Zeus quan la cultura indoeuropea patriarcal penetrà en aquestos territoris, convivint, malgrat tot, la dualitat divina del déu masculí i les ancestrals deesses femenines.
Aquest canvi que portaren els indoeuropeus té el seu origen, des de la prehistòria, en aquestos tres punts:
- Desenvolupament de les civilitzacions, l’augment de la producció i l’agricultura i el sentit de la propietat. Açò, bàsicament, va produir un conflicte de interessos i un desenvolupament del control polític dels homens. Augmentant la població les tribus, aquestes s’agruparen i combatiren i conquistaren. Casualment foren les tribus governades pels homens les que van anat vencent com feren els indoeuropeus front a la població de l’Hélade.
- El desenvolupament de les civilitzacions va produir una diferenciació i separació dels rols masculins i femenins. Bàsicament, l’home es separa del paper reproductor associat a la dona i de tot alló femení, centrant-se en altre qualitats, per exemple les corporals (físicament més forts). En augmentar les diferències entre hòmens i dones apareixen les disputes, guanyant sempre els més agressius.
El patriarcat es va assentar fonamentalment quan l’home va intuir que la reproducció tenia un paper tan important com la dona. Fins a eixe moment, el paper reproductor s’entenia com una gràcia de la Deessa Naturalesa. El resultat és la “repressió” de la dona pels hòmens, per fer-se amb el poder. Aquest reafirma el terme antropològic del patriarcat al emfatitzar la condició sociològica en que els membres masculins d’una societat tendeixen a predominar en posicions de poder; mentre més poderosa siga aquesta posició, més probabilitats tindrà un membre masculí a retenir-la.
El fet universal que en totes les societats s’assigne a la dona un status de segona classe és major en aquelles societats en què existesca una forta diferenciació entre tasques d’activitats domèstica i pública, per tant, varien d’una cultura a una altra segons ideologies, simbolitzacions i ordenacions socioculturals. En la majoria de les societats l’activitat domèstica s’associa a la dona i les públiques o extra-domèstiques a l’home. És per això que els estudis sociològics conclouen en reconéixer diferencies entre sexes i activitats associades a l’home i la dona.
La cultura judeocristiana marcadament patriarcal instal·la en la societat occidental la figura omnipotent i única de poder masculí tant a nivell diví (déu únic –monoteista-) com a nivell civil (rei). Aquesta cultura relega a la dona clarament a l’àmbit domèstic.
El canvi de consideració cap a la dona comença a finals del segle XVIII amb la revolució francesa, en els albors de l’edat contemporània, amb el canvi del paradigma dels règims al passar de l’antic règim (súbdits) al liberalisme del nou ordre social (ciutadans), tal i com podem veure en la següent cronologia de la història del feminisme.
|
Segle XVI 1622 1673 1674 1731
|
“La igualtat dels homes i les dones”, obra escita per María Lejars. “Egalité des Hommes et des Femmes” escrita per Marie de Gournay. “De la Igualtat dels dos Sexes” escrita per Poullain de La Barre. “De l’educació de les dames” escrita per Poullain de La Barre. “La proposició formal dedicada a les Dames per a la millora dels seus vertaders i els més grans interessos” escrita per l’anglesa Mary Astell.
|
|
1789 Revolució Francesa EDAT CONTEMPORÀNIA |
|
|
1789 |
La primera fita històrica més important del feminisme fou quan les dones de París, van exigir per primera vegada el dret al vot femení en la seua marxa cap a Versalles. "Las dones havien començat exposant les seues reivindicacions en els Quaderns de Queixes, i van acabar afirmant orgullosament els seus drets”. No obstant això, les dones de la Revolució Francesa van observar amb estupor com el nou Estat revolucionari no trobava cap contradicció a pregonar als quatre vents la igualtat universal i deixar sense drets civils i polítics a les dones. |
|
1791 |
La "Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana", redactada i presentada a l'Assemblea Nacional Francesa per l'activista francesa Olímpia de Gouges, afirma per primera vegada la dignitat de les dones i el reconeixement dels seus drets i llibertats fonamentals. La Revolució Francesa, a pesar del seu lema "Llibertat, Igualtat, Fraternitat" la consideraria subversiva. Olímpia va ser guillotinada en 1793. Moltes de les seues companyes van ser recloses en hospicis per a malalts mentals. |
|
1792 |
L'anglesa Mary Wollstonecraf publica el llibre “Reivindicació dels drets de la dona”, considerat un dels manifestos feministes més radicals de la història, per proposar que les dones reberen el mateix tracte que l’home en matèria d'educació, drets polítics i laborals i, a més, que se la jutjara amb els mateixos paràmetres morals amb què es considerava a l’home. |
|
1857 |
El 8 de març, les obreres del tèxtil i roba, van fer una gran vaga i es van manifestar pels carrers de Nova York, exigint el dret al treball i les condicions de seguretat i salut adequada. |
|
1869 |
Wyoming, primer Estat que va reconèixer el dret al vot de les dones. Posteriorment ho farien Nova Zelanda en 1893 i Australia en 1902. En França, primer país que va proclamar el sufragi universal masculí (1848) i l’últim que va reconèixer el dret al vot de les dones (21 de abril de 1944). |
|
1908 |
El 5 de març, a Nova York, un grup d’obreres reclamava la igualtat salarial, la disminució de la jornada laboral a 10 hores i un temps per a poder donar de mamar els seus fills. Durant eixa vaga, van morir més d’un centenar de dones cremades en una fàbrica de Sirtwoot Cotton, en un incendi que es va atribuir a l’amo de la fàbrica com a resposta a la vaga. Diuen que la tela que teixien en eixe moment era de color violeta. Eixe color es convertiria després en el símbol dels moviments feministes. La internacional de la dona socialista va acordar establir el 8 de març com a dia internacional de la dona treballadora. |
|
1910 |
El 8 de març de 1910, Clara Zetkin va proposar, en la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes celebrada a Copenhague (Dinamarca), que tots els anys se celebrara una manifestació internacional en honor a la lluita de les dones pels seus drets i la seua llibertat. La proposta va ser aprovada i firmada per les i els més de cent delegats de 17 països. |
|
1911 |
El 8 de març se celebra per primera vegada a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, dia de la dona treballadora. Més d'un milió d’hòmens i dones es manifesten reclamant, no només el dret a votar i exercir càrrecs públics, sinò també el dret a la igualtat de condicions de treball, la fi de la discriminació de gènere i el dret a la formació professional. |
|
1914 |
El Dia de la Dona està marcat per la protesta contra la guerra que amenaça Europa. De nou, les dones decideixen enarborar la bandera de la Pau. |
|
1918 |
1918 Es crea a Espanya l’Associació Nacional de Dones Espanyoles |
|
1920 |
Anglaterra. Sufragi Universal restringit (fins a 1929 no van votar totes les dones, sinó només les que tenien més de 29 anys) |
|
1931 |
Espanya. La Constitució de la Segona República estableix el Sufragi Universal. |
|
1948 |
Eleonor Roosevelt va presidir la comissió, en la primera sessió de l’Assemblea General de Nacions Unides, per a redactar l’esborrany de la Declaració Universal dels Drets Humans. La seua influència es va reflectir tant en l’article segon (tota persona ha de gaudir dels drets i llibertats sense distinció...), com en la utilització del terme “tots els éssers humans” en compte de l’empleat tradicionalment fins el moment de “tots els hòmens”. Sense ella, la declaració mai hauria prosperat. |
|
1949 |
Simone de Beauvoir publica “El segon sexe”. Un dels textos clàssics del feminisme en què l’autora afirma “No es naix dona, s’arriba a ser-ho”. La filòsofa separa naturalesa de cultura i aprofundeix en la idea que el gènere és una construcció social. |
|
1952 |
L’Organització de Nacions Unides (ONU) institueix el 8 de març com a “Dia Internacional de la Dona”. |
|
1963 |
Betty Friedan publica “La mística de la feminitat”. Un llibre que va contribuir a la consciència de les dones sobre la seua pròpia opressió. |
|
1967 |
1967 Declaració de l’Assemblea General de Nacions Unides sobre l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona. |
|
1969 |
Kate Millet publica Política sexual, on aplica el terme patriarcat al sistema de dominació més universal i més estés al món. |
|
1975-2015 |
Les Nacions Unides han organitzat quatre conferències mundials sobre la dona: Ciutat de Mèxic (1975), Copenhaguen (1980), Nairobi (1985) i Beijing (1995). A aquesta última li van seguir una sèrie de revisions quinquennals. |
|
1979 |
L’Assemblea General de l’ONU aprova la CEDAW “Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona” |
|
2003-2007 A Espanya
|
|