6. Relacions igualitàries

Ja sabem, que perquè les relacions siguen igualitàries ha de sr cosa dels dos gèneres amb el suport dels agents socials. En aquest apartat volem mostrar exemples representatius de relacions igualitàries que evidencien que el canvi ha començat i són possibles i, d’altra banda, rebutjar les accions i relacions que no ho són.

 ÀMBIT AUDIOVISUAL

En els darrers anys, la majoria de mitjans de comunicació de premsa escrita, ràdio, televisió i cinema han fet un exercici de control en els seus continguts i accions per tal de desterrar-ne la visibilitat de totes les que siguen discriminatòries. Es fan denúncies públiques en informatius, tertúlies i programes d’opinió sobre comentaris i accions masclistes dels polítics, relacions familiars, xarxes socials, administracions... encara que, de vegades, cauen també en l’error de fer-les present quan les aborden o, de vegades, les cometen involuntàriament. La llei obliga, però, és cert, que no són aliens a la nova realitat social en que vivim, i per tant, conscients que són un mitjà potent de transmissió, els aborden com a part activa d’aquesta societat.

La televisió

És el mitjà de comunicació massiu més important, i per tant té un gran paper en la transmissió de valors igualitaris. Molts són els espais que dediquen, o han dedicat, continguts d’igualtat dels quals destaquem alguns exemples: el programa setmanal Amores que duelen, encara que en horari de matinada, obri els ulls a una realitat difícil de mirar, com és la violència de gènere, donant llum a aquesta lacra social, en el qual la realització del programa suposà a tot l’equip una profunda reflexió sobre els rols que dones i hòmens mantenim en la societat. Cal destacar també programes divulgatius com Documentos TV i de denúncia en prime time com Salvados amb “El machismo mata”.

Precisament el mateix canal de TV que divulga continguts setmanals contra la violència de gènere, emet programes que, des del punt de vista de la coeducació, no transmet valors igualitaris i, donat que un d’ells va adreçat al públic juvenil anem a destacar-lo com a model no desitjable per al nostre alumnat per reproduir i magnificar estereotips masclistes entre la joventut que acudeix al programa a trobar parella. Es tracta de “Mujeres y hombres y viceversa”: els seus participants són estereotips hipersexualitzats sense més aspiració que la d’alimentar el seu ego i aconseguir la fama. En eixe plató han passat coses del tot reprotxables: des de nus, a una baralla de xiques en el fang, passant per insults, humiliacions, desmais i acusacions molt greus. Són fets objectius que han ocorregut i no es poden ocultar, raons perquè, des dels valors igualitaris d’aquesta campanya coeducativa, manifestem la nostra repulsa.

La publicitat

És, tal volta, l’agent més potent de transmissió de rols perquè cada anunci té darrere un equip de professionals i del màrqueting que treballen la imatge de forma persuasiva amb la finalitat de vendre el producte que es publicita, raó per la qual es fa necessari que connecte ràpidament amb el receptor i, sobre tot, en aquella faceta de la seua personalitat a la que va adreçada el producte. Així, els colors, imatges i actituds de la publicitat, reprodueixen rols que diferencien els gèneres per edats, professions, tasques... per tal que els receptors i receptores s’identifiquen ràpidament amb l’objectiu d’obtindre la recompensa per la feina feta: la compra del producte en la majoria dels casos.

La campanya de contrapublicitat que portem al davant des de fa uns anys al centre, tracta d’identificar publicitat sexista de caràcter masclista i convertir-la en publicitat més igualitària. És una mostra molt significativa que la publicitat, si vol, pot marcar una diferència en les formes de transmissió, publicitant els productes des d’una perspectiva d’igualtat de gènere, no sols en imatges en format paper, sinó també en format àudio i audiovisual. D’aquesta manera es demostra que una altra publicitat és possible. Si les empreses publicitàries volen, poden ajudar a canviar estereotips d’identitat tradicionals per altres nous més igualitaris.

Una prova molt significativa d’aquest canvi en la publicitat l’ha feta ja una empresa multinacional sueca que presenta els seus productes amb aquest nou patró d’igualtat, tal i com podem veure amb aquest vídeo publicitari en el que el “nou home” realitza les tasques domèstiques en la cuina i amb les imatges dels seus catàlegs.

Vídeo IKEA

Les sèries de TV

Cada vegada és més habitual veure en les sèries de televisió, especialment en les de temàtica familiar, escenes domèstiques on trobem en la realització de tasques desenvolupades per hòmens i dones indistintament en la casa, sobre tot a la cuina, i escenes de compra en el supermercat, donant normalitat al que, uns anys enrere, era impensable. Aquest canvi de concepció de temàtica i composició d’escenes està ideat per guionistes que volen plasmar el canvi de rols més igualitaris que la societat moderna demana.

La sèrie danesa Borgen (2010-2013) reflecteix els valors igualitaris en la família on la mare, primera ministra danesa, concilia la vida pública i la familiar amb corresponsabilitat amb el pare que s’ocupa de l’àmbit domèstic, però compartint en tot moment l’educació dels fills i les tasques domèstiques indistintament quan coincideixen els dos en casa. Ell mostra els valors de la nova masculinitat: aspecte viril, es desenvolupa personalment i professionalment, exterioritza les emocions i participa en una relació profunda amb els altres (dona i fills). Ella representa la “nova dona” segura d’ella mateixa, assertiva, que aconsegueix autoritat per a prendre decisions, en definitiva, actua com a subjecte de dret, no sotmesa a control ni limitada pels rols que la societat imposa a les dones, trencant el sostre de vidre.

Cinema

Al món del cinema passa el mateix que el descrit en les sèries de TV; els actors i actrius que interpreten personatges actuals reflecteixen valors i trets d’igualtat, responent a eixa necessitat de canvi de la societat. Veure hòmens en la compra, en tasques domèstiques, que exterioritzen emocions i dones apoderades, amb iniciativa, que no són ja objectes decoratius o reclams sexuals, sinó que prenen decisions en el seu treball fora de casa, és cada vegada més habitual en les pel·lícules actuals, encara que queda molt per avançar en aquest camí. Aquestes accions esmentades no tenien cabuda en el cinema que es feia, principalment, abans de la dècada del anys vuitanta. Aquell cinema mostrava a l’home com un mascle dominant, insensible, dur, violent amb els iguals i amb la dona, i mostrava una dona submisa a la voluntat de l’home, relegada a l’àmbit domèstic i al paper reproductor i de la cura del fills.

La filmografia de l’agent secret anglés 007 James Bond és un clar exemple d’aquells estereotips del segle passat i com s’ha adaptat als nous rols masculins més coincidents amb als nous temps d’aquest segle XXI. La productora oficial EON Productions va començar a portar a la gran pantalla el personatge fictici del MI6 l’any 1962, a partir de les novel·les de l’escriptor Ian Fleming. Va ser en la pel·lícula 21 de la sèrie, l’any 2006, quan va fer el canvi del personatge principal adaptant-lo a la nova masculinitat, canvi que es va produir també al paper de la dona, assentant aquests canvis en les 4 pel·lícules que ha fet l’actor britànic Daniel Craig fins a 2015.

Aquests són el passat i present de l’agent i dels personatges femenins que l’acompanyen en les seues aventures pel món.

ÀMBIT SOCIOCULTURAL

Aquesta imatge és el punt de partida per mostrar la transformació del rol tradicional cap a les noves conductes que reflecteixen la nova identitat. Aquesta dona, era l’única responsable de les tasques domèstiques,  exemple de mancança de coresponsabilitat.

A continuació volem mostrar els canvis que s’han produït en aquestes últimes dècades, d’acord amb la nova conjuntura social, precedida d’una igualtat legal, que no real.