5. Agents socials pel canvi
Els agents de socialització són les institucions, grups, associacions i organitzacions que directament o indirectament contribueixen al procés de la socialització.
El procés de socialització s'inicia en el moment del naixement i perdura durant tota la vida, a través del qual les persones, en interacció amb altres persones, aprenen i interioritzen els valors, les actituds, les expectatives i els comportaments característics de la societat en la qual han nascut i que li permeten desenvolupar-se en ella (Giddens, 2001).
El gènere és una construcció cultural que no biològica, que consisteix en assignar diferencialment a homes i dones unes característiques psicosocials (trets, rols, motivacions i conductes).
L'estereotip de gènere fa referència a les creences culturalment compartides sobre les característiques psicosocials que es consideren prototípiques d'homes i dones. Cal assenyalar que els estereotips no són innocents ni neutres. Resulten perillosos en el sentit que poden ser el motiu que construeixen els rols de gènere, aquests presenten un caràcter asimètric per les seves desiguals valoracions, afavorint i justificant les discriminacions entre dones i homes.
La socialització diferencial és un procés mitjançant el qual una persona rep l'assignació de rols socials que es consideren propis del seu sexe. La socialització diferencial o de gènere té molta influència en els comportaments i actituds, rols, activitats i participació diferencial de dones i homes en els diferents espais socials. Així anem formant la nostra identitat de gènere, identificant-nos psicològicament amb el "femení" o amb el "masculí".
Aquest procés és independent del nostre sexe (no hi ha fonaments biològics), però aquesta identificació serà el punt de partida per a les nostres formes de ser, pensar i actuar. Una de les claus de la força del procés de socialització diferencial rau, en la congruència dels missatges emesos pels diferents agents socialitzadors.
Aquests missatges repetits, rebuts durant la socialització diferencial són interioritzats per cada persona que 'els fa seus' i acaba pensant i comportant-se en conseqüència. Concretament, els diferents agents socialitzadors (el sistema educatiu, la família, els mitjans de comunicació, el grup d’iguals, l'ús del llenguatge, la religió ...) contribueixen moltes vegades al manteniment dels estereotips, encara que també poden ser agents de canvi.
Nosaltres pretenem promoure, com a agent social educatiu, que els missatges ajuden al canvi dels models d’identitat més igualitaris.
La Família (mare, pare i altres membres familiars):
El comportament diferenciat dels pares i les mares cap a la seva descendència, en funció del seu sexe biològic, es segueix manifestant durant aquestes primeres etapes, en aspectes com la decoració de l'habitació, la roba, els joguets i el tipus d'activitats que es realitzen amb ells. En arribar a l'etapa preescolar molts dels comportaments paterns i materns que influeixen de manera important en la construcció de la identitat de gènere, es fan encara més extrems que en el període anterior. En aquesta etapa la majoria de les mares, però sobretot dels pares, posen una atenció especial en el fet que la conducta de les seves filles i fills apareguen clarament estereotipada, considerant que pot haver-hi problemes si aquests comportaments no es manifesten de la forma que es considera convencionalment adequada. Referent a això, és important assenyalar que és el "comportament inadequat" dels xiquets el que es corregeix i reprèn d'una manera més autoritària. Així per exemple, no genera tanta preocupació en els progenitors que una xiqueta jugue amb pilotes i cotxes o que es comporte d'una manera ruda, com que un xiquet jugue amb una nina o mostre "excessius signes de sensibilitat".
La pubertat i l'adolescència és un període de la vida on es planteja novament la identitat de gènere. En aquesta etapa caldria destacar que els xiquets i les xiquetes es tornen tremendament estereotipats, seguint les pautes de comportament associades als rols de gènere més tradicionals. En determinades situacions, el comportament dels progenitors contribueix enormement a que aquesta situació es perpetue. Els pares i les mares són molt més exigents amb les seves filles adolescents en relació a temes com ara sortides, horaris i control de les amistats, que amb els seus fills als que -pensant erròniament- corren menys perills concedint-los més dosis de llibertat.
A través dels processos d'identificació, imitació i d’aprenentatge per observació, els pares i mares, en el dia a dia, serveixen de models per als seus fills i filles, en les formes en què interactuen entre ells i altres adults, en la divisió de tasques a casa i fora d’ella, en les diferents formes que ocupen el temps... Si bé hi ha indicis que el comportament paternal en relació a la socialització en els rols de gènere està canviant envers les dones (Hoffman, 1984), encara existeixen grups, especialment de classe cultural baixa, on es continua mantenint un patró tradicional de socialització en els rols de gènere masclista (Sánchez i Villarroel, 1992).
Relacions entre iguals
Està formada per persones d'edats i posició social pròximes amb interessos comuns.
Aquestos grups tracten d’evitar el control dels adults i assolir una autonomia personal, que serà clau per aprendre i establir les seves pròpies relacions socials, formant una imatge d’ells mateixos diferent de la que estan rebent dels seus pares i mares.
La influència dels grups es fan més notables en el moment de l'adolescència, quan la joventut comença a distanciar-se dels seus pares i mares per crear una imatge d'adults responsables.
La joventut pot desenvolupar un fort sentit de compromís amb el grup que ofereix una nova identitat. Tendeixen a sobrevalorar la pertinença el seu grup, separant-se dels valors dels altres grups.
Sistema educatiu:
És l'estructura social que millor reflecteix els valors i creences dominants en una determinada cultura, encara que també pot ser un important instrument de canvi com hem assenyalat abans. La seva influència en el manteniment de les diferències es produeix a través dels aspectes de la socialització diferencial que contribueixen al currículum ocult com són:
1. Distribució en el sistema educatiu d'homes i dones, que actua com a model de rols per als estudiants, és a dir, una educació diferenciada que segrega l’alumnat per sexe o una educació inclusiva coeducativa amb grups mixtes que afavoreix models igualitaris.
2. Materials educatius que invisibilitzen l’aportació de les dones al progrés científic i cultural.
3. Organització i pràctiques escolars que reprodueixen les eleccions d'activitats tradicionals de gènere. Per exemple, camps de fútbol exclusius per a xiquets.
Mitjans de comunicació:
Els mitjans de comunicació reprodueixen els valors culturals i ideals existents sobre el gènere. Els mitjans, mitjançant una regulació selectiva, influeixen en la percepció que tenim dels aspectes de gènere.
Aquestos mitjans presenten uns ideals d'homes i dones que no sempre es corresponen amb la realitat (models de bellesa, dona com a objecte de desig, subtils missatges de violència cap a la dona, preocupació pels altres i gran dependència afectiva ...).
Així, d'una manera explícita unes vegades i implícita i subtil altres i, per tant, més difícil de contrarestar, es transmet un missatge androcèntric, considerant que l'home és l'important i el protagonista, mentre la dona ocupa un paper secundari i de comparsa, considerant, en definitiva, que el masculí té més valoració que el femení, observant-se principalment en els mitjans audiovisuals con són la publicitat i la televisió.
Altres agents: El treball, el sistema polític i la religió
Aquest agents estan disseminats en l’estructura social, influint de manera activa en els rols socials a dependre.
El món laboral transmet relacions de jerarquia i còdexs professionals quan ens prepara cap a la independència econòmica per tal d’aconseguir realitzar-nos.
El sistema polític ens fa adoptar una ideologia política, i amb ella, una forma de veure i apreciar el món, la història i les notícies.
La religió transmeten uns valors i principis ètics que ens influeix el comportament personal i en les relacions amb els demés.