Omet navegació

Inici

LA NOVA IDENTITAT,  ÉS COSA DELS DOS GÈNERES?

Als hòmens els ha tocat per educació, cultura o costum el rol de ser els forts, els proveïdors, els insensibles, i durant molt de temps ha sigut així. Els rols enèrgics de gènere, els estereotips i les normes socials els han encaixat en una carcassa de duresa, d’insensibilitat, sense que ningú s’haja preocupat per saber si és l’adequat o si a l’home se li ha preguntat si és feliç amb el seu rol.

Amb aquesta campanya tractem de visualitzar i reflexionar sobre aquest fenomen, com ha afectat en les seues relacions socials, de parella, amb els fills, amb els altres hòmens, amb si mateixos. La societat moderna ha portat sens dubte una sèrie de canvis en totes les esferes socials, familiars, culturals, laborals i polítiques. Els moviments d’alliberament femení, la incursió de la dona a l’àmbit laboral i públic, les famílies uni-parentals, la globalització, la informació massiva dels mitjans de comunicació i l’accés immediat a tot tipus d’informació, ha afectat la relació home-dona, la socialització del xiquet i sobretot el rol tradicional de l’home mascle, proveïdor, insensible, patriarca.

És per això que quan el nou home es pregunta perquè ho és, les respostes poden ser antagòniques:

-       “Sóc home perquè puc agredir, ofendre, ser violent, insensible, irresponsable i moltes altres característiques dels hòmens” característiques que la societat no sanciona, al contrari, les ha lloat durant segles, perpetuant així el masclisme. Però perquè no expressar-ho de diferent manera.

-       “Sóc home perquè puc ser sensible, no violent, tendre, responsable, respectuós, afectuós”. Aquestes paraules, no ens sonen millor?... com a docents nosaltres pensem que sí; és temps de canviar i abandonar els estereotips de gènere que l’única cosa que han fet és fer patir les dones, els xiquets i els mateixos hòmens.

La segona resposta és, sense cap dubte, el tema en què centrem aquesta campanya: construir la nova identitat de l’home del segle XXI que permeta la igualtat efectiva amb la dona.

No és suficient el canvi d’identitat de l’home per a que la igualtat siga real, sinó que la dona també ha de fer eixa transformació social que ja va començar en el segle XX al llarg dels anys 50, 60 i 70, quan la dona es va alçar enfront de la repressió masculina, interioritzant els valors masculins com propis i buscant en ells una reafirmació errònia de si mateixa. És en els 90 quan va prendre consciència que la vertadera feminitat no radica a assumir rols purament masculins, sinó a saber expressar i entendre, com a dona, atributs que, socialment, estaven encasellats en el món masculí. És un coneixement profund que suposa un gir radical en la seua situació i en tots els aspectes de la seua vida, educació, treball, família o relacions personals amb el seu entorn.

“La nova identitat està basada en el propi reconeixement i en el de l'altre com ésser humà, lliure, sense estereotips que encasellen i coarten la seua possibilitat de sentir i créixer en l'expressió dels seus afectes”

Els nous models, mitjançant la coeducació, faran possible els canvis necessaris en la identitat de gènere per avançar en la igualtat.






EQUIP DE TREBALL

Coordinació

- Joan F. Marí Just, Professor de Ciències Naturals, Vicedirector i Cap del Departament d’Activitats Complementàries i Extraescolars (DACE).

- Mercè Morell Gregori, Catedràtica, Cap de Departament de Ciències Socials, Geografia i Història i Presidenta de l’Associació Cultural “Tirantianes”.

Suport artístic

- José Ramón Borràs Pascual, Professor de Dibuix i Artista.

Suport tècnic

- Ernest Escrivà Garcia, Professor d'Instal·lacions Electrotècniques i Coordinador TIC.






© Estructura i contingut: Joan Marí Just i Mercè Morell Gregori, 8 de març de 2016
Text revisat amb la col·laboració de Pepa Savall Miñana, professora de valencià

© Il·lustracions i portada: José Ramón Borràs Pascual



Manual per al professorat