Maria Mitchell (Massachusetts USA, 1818-1889)

Cosina llunyana en quatre generacions de Benjamin Franklin, emprant un telescopi va descobrir el que ara es denomina el cometa "Miss Mitchell"a la tardor de 1847.

Va ser la primera dona que va pertànyer a l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències en 1848 i de l'Associació Americana per a l'Avanç de les Ciències en 1850.Ella va treballar per a l'oficina Naval de EEUU calculant posicions astronòmiques de Venus.

Es va fer professora d’astronomia en el Vassar College en 1865. Amb el temps va aconseguir el lloc com a directora del Vassar College Observatory. Amb el temps va anar adquirint més coneixement sobre l'àrea de l'astronomia i prompte va poder comprovar que, a pesar de la seua reputació i experiència, el seu salari era menor que el de molts dels seus companys més joves. Va insistir fins que li incrementaren el salari.

En protesta contra l’esclavitud va deixar de vestir roba que continguera cotó. Va assistir a diverses reunions de dones sufragistes i va ser cofundadora de l’Associació Americana de l’Avanç de la Dones.

Maria Mitchell utilitzant el telescopi buscant cometes
motivada pel premi convocat pel rei Federic VI de Dinamarca.

Annie Jump Cannon (EEUU 1863 - 1941)

La seva mare, Mary Cannon, fou qui estimulà Annie el gust per l'astronomia. Assistí al Wellesley College, on estudià física i astronomia. A més dedicà part del seu temps a realitzar mesures espectroscòpiques. Durant més de deu anys no exercí l'astronomia, fins el 1894, després de la mort de la seva mare, quan començà com a professora júnior de física mentre estudiava astronomia al Radcliffe College. Des del Harvard College Observatory descobrí 300 estels variables. Va col•laborar en la preparació del gran catàleg estelar Henry Draper. Va escriure Bibliography of Variable Stars Comprising 60.000 Cards. Fou responsable de la col•lecció de fotografies astronòmiques de Harvard College Observatory, el 1911, però només fou nombrada com a professora regular d'astronomia el 1938. En 1925 es convertí en la primera dona doctora Honoris Causa per la Universitat d'Oxford.

Mostra d'un espectre.

 

Cecilia Payne-Gaposchkin (Regne Unit 1900 - EEUU 1979)

Nascuda a la Gran Bretanya, Payne va dur a terme la seva tasca científica a la universitat nord-americana de Harvard. La seva tesi doctoral en aquest centre (la primera obtinguda per una dona en l'àrea d'astronomia) va demostrar que l'hidrogen és el principal component de les estrelles, cosa completament acceptada en l'actualitat, però que va representar un autèntic canvi de paradigma el 1925. Malgrat mantindre's lligada a Harvard durant quasi dues dècades, fins a l'any 1938 no fou considerada astrònoma oficial. El 1956 es convertí en la primera dona professora associada d'aquesta universitat de Harvard.

Cecilia Payne, treballant en espectres estel·lars.

 

 

Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 1925 - 2009)

Matemàtica i astrònoma catalana, s’havia dedicat a la docència de 1952 a 1991 compaginant-la amb la d’investigació, la direcció de set tesis doctorals i onze tesis de llicenciatura, i l’observació astronòmica. Començà com a ajudant de la Secció d'Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, lligat al Patronat Alfons el Savi del CSIC. Posteriorment, va treballar a l'Institut Henri Poincaré i al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estel·lars, i també va col·laborar amb la càtedra especial de Tecnologies de l'Espai de la Universitat Politècnica de Catalunya.
El 1970 fou la primera dona en obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica", i va ser professora de matemàtiques i astronomia a la Universitat de Barcelona. El 1971 va convertir-se en la primera dona que va ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola, rebent aquest guardó «per la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d’astronomia, de física i de matemàtiques». Va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i va representar a Espanya a la Comissió 46 de la Unió Astronòmica Internacional per a l’ensenyament de l’astronomia durant quinze anys i ha format part de diversos projectes de recerca. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya per distingir persones físiques o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. És també autora de llibres de docència universitària i d’estudis d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia.

 

Maria A. Català investigant.

 

Valentina Vladímirovna Tereixkova (Russia 1937- )

Després de l'escola, va treballar en una factoria de rodes estudiant després enginyeria. S'entrenà com a paracaigudista a l'aeroclub local. El 1962 fou seleccionada per formar part del cos femení de cosmonautes de la Unió Soviètica. Entre quatre mil sol•licituds presentades, Tereixkova fou considerada una candidata particularment valuosa gracies, principalment, al seu passat proletari i a que el seu pare morí lluitant contra els nazis com un heroi de guerra.
El 16 de juny de 1963 va viatjar amb la càpsula Vostok 6 i va esdevenir la primera dona i la primera civil en volar a l'espai. Desprès del vol va estudiar a l'Acadèmia de les Forces Aèries Zhukovski graduant-se com a enginyera cosmonauta el 1969. El 1977 va rebre el doctorat en enginyeria. De totes les condecoracions, destaca el nomenament com Heroïna de la Unió Soviètica.

 

Valentina Tereixkova en una visita a Finlandia en 2002.

Segell soviètic de 1963.

 

 

Williamina Paton Stevens Fleming (1857, Dundee, Escòcia - 1911, Boston EEUU)

Caroline Lucretia Herschel (Hannover 1750 - Regne Unit 1848)