Descobridores
Caroline Lucretia Herschel (Hannover 1750 - Regne Unit 1848)
Va nàixer a Hannover però la seua obra la va desenvolupar al Regne Unit juntament amb el seu germà William Herschel, ajudant-li tant en l'elaboració dels seus telescopis com en les seues observacions. Va desenvolupar mètodes d'exploració del cel, va ajudar a construir telescopis, va estudiar sistemes binaris, va catalogar un nombre força important d'estrelles. A més de com a secretària del seu germà, treballant independentment va descobrir huit cometes (sis porten el seu nom), tres nebuloses, va fer catàlegs... 
Va ser la primera astrònoma professional i el rei Jordi III d'Anglaterra li va atorgar un salari anual de 50 lliures com a ajudant del seu germà. En 1828 va rebre la medalla d'or de la Royal Astronomical Society, societat de què va ser el seu primer membre honorari femení. En 1846 va rebre la medalla d'or de ciències del rei Frederic Guillem IV de Prússia.
Imatge d'un cometa brillant
Henrietta Swan Leavitt (Massachusetts USA, 1868-1921)
Va començar a treballar com a voluntària en 1893 per al professor Pickering formant part del que després es coneixeria com a "dones computadores". En l'Observatori de Harvard College, va estudiar les estrelles variables Cefeida, la lluentor de les quals varia a períodes regulars. En 1905 va descobrir i catalogar 843 estrelles variables en el Núvol de Magallanes, el que li va permetre descobrir en 1912 les Cefeides.
Les característiques de les Cefeides van permetre obtenir la distància a altres galàxies en les quals s'observaren aquestes estrelles Cefeides, tal com va fer Edwin Hubble en 1920 amb la galàxia d'Andròmeda.
Corba de llum d'una Cefeida
Maria Winckelmann Kirch (Alemanya 1670-1720)
el primer descobert per una dona. Va realitzar importants observacions i va escriure diferents tractats científics. les seues anàlisis sobre aurores boreals van ser arreplegades en un text de 1707 i el seu treball sobre la conjunció dels planetes Júpiter i Saturn amb el Sol es va publicar en 1712. A més, va realitzar calendaris d'esdeveniments astronòmics, junt amb el seu marit, el també investigador Gottfried Kirch. Dos de les seues filles i un dels seus fills també es van dedicar a aquesta disciplina.Darrere de la mort de Gottfried, Maria va continuar treballant per a l'Acadèmia de Ciències de Berlín, encara que no va aconseguir el nomenament oficial.
Aurora boreal a l'hemisferi nord.
Williamina Paton Stevens Fleming (1857, Dundee, Escòcia - 1911, Boston EEUU)
Va treballar com a empleada de la llar a la casa del Professor Edward Charles Pickering, un famós professor d'astronomia, i director del Hardvard College Observatory. Pickering estava frustrat amb el seu assistent masculí, i va declarar que la seva assistenta podria exercir millor el seu treball.En 1881, Pickering li va oferir a Fleming una feina temporal a l'observatori per fer tasques rutinàries d'oficina i alguns càlculs matemàtics, i aviat va passar a ser membre permanent del personal de recerca posant al seu càrrec a desenes de dones joves utilitzades per fer càlculs matemàtics, procés que avui en dia fan les computadores.
Va col·laborar en l'anàlisi fotogràfic d'espectres estel·lars, catalogant més de 10.000 estrelles, descobrint 59 nebuloses gasoses, 310 estrelles variables,10 noves, propietats dels espectres de les nanes blanques, estrelles molt denses i molt calentes, i la Nebulosa Cap de Cavall en 1888. En 1899 va rebre el títol de Conservador de l'Arxiu de fotografies astronòmiques a Harvard, el primer càrrec institucional a Harvard que es concedia a una dona, i en1906 va aconseguir una plaça honorària en el Royal Astronomical Society de Londres, essent la primera dona en ser elegida.
Nebulosa fosca Cap de Cavall.
Paris Pismis (Istanbul,Turquia 1911 - Mèxic 1999)
D'origen armeni, fou la primera universitària de Turquia, obtenint un doctorat en matemàtiques el 1937. Casada amb un matemàtic mexicà, quan es va traslladar a aquest país es va convertir en la primera persona dedicada a l'astronomia professional de la història de Mèxic. Va treballar a l'Observatori Astronòmic Nacional de Tacubaya, que depenia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Hi va impartir les primeres classes oficials d'astronomia que es van fer a Mèxic.
Va descobrir 20 cúmuls oberts i 3 cúmuls globulars, i va treballar en les primeres explicacions sobre l'estructura espiral de les galàxies. Va deixar com a llegat una comunitat de més de 100 astrònoms que treballen actualment a la UNAM.
Cúmul estel·lar Paris Pismis.
Maria Mitchell (Massachusetts USA, 1818-1889)