Enheduanna (Babilònia, al voltant de 2354 a C)

Filla del rei Sargon d'Akkad. Va ser anomenada per son pare la màxima sacerdotessa de Nanna o Nannar, la deessa-Lluna sumèria, una de les majors divinitats del panteó mesopotàmic, en Ur.

Enhedu va jugar un paper molt important a causa del seu exercici i bona labor en Sumèria i Babilònia, en el moment en què es van desenvolupar l’astronomia i la matemàtica. Ella va ajudar a la creació d’uns quants observatoris per a poder veure les estrelles i la lluna, així com també ho va fer amb els primers calendaris, convertint-se en la principal matemàtica i astrònoma de la seua època en l’imperi sumeri.

Disc excavat a l'angle inferior dret que té per objecte mostrar hedu-A-Ana al temple de Nanna.

 

 

Aglaonike (Antiga Grècia, segle V a.C.)

 

Aglaonike o Aglaonice (etimològicament victòria de la llum) és considerada com la primera dona astrònoma brillant que es va fer famosa per predir eclipsis, coneguda també sacerdotessa de la deessa Hécate, "que era capaç de fer desaparéixer la lluna". Se li atribueix el coneixement de l’any cíclic llunar (el saros, descobert pels caldeus) pel qual la Lluna i la Terra tornen aproximadament a la mateixa posició en les seues òrbites, i es poden repetir els eclipsis. Va passar a la posteritat com a visionària més que com a científica.

 

Seqüència d’eclipsi solar.

 

 

 

Hipàtia d’Alexandria (Egipte, segles IV-V)

Hipàtia va ser una astrònoma, matemàtica i filòsofa que va néixer al segle IV a la ciutat egípcia d’Alexandria. Va escriure tractats sobre matemàtiques (còniques, geometria euclidiana i aritmètica de Diofant) i astronomia (taules ptolemaiques i explicacions de l’Almagest de Ptolemeu), encara que no ens ha arribat cap de les seves obres. També va millorar i construir instruments astronòmics com l’astrolabi i el planisferi. Va ser una mestra carismàtica que va deixar una profunda petjada en els seus deixebles com Sinesi de Cirene.

 

 

 

Representació idealitzada d’Hipàtia de 1908.

 

 

Fàtima de Madrid (segle X-XI)

Fou astrònoma musulmana filla del reputat astrònom i polígraf Maslama al-Mayriti, amb el que va col·laborar. Jjunts van editar i corregir les taules astronòmiques d’al-Hwarizmi, les van ajustar al meridià de Còrdova i van establir el centre del món a la capital del califat, com a referència per a tots els càlculs. També van treballar en calendaris, càlcul de les posicions veritables del Sol, la Lluna i els planetes, taules de sinus i tangents, astronomia esfèrica, taules astrològiques, càlculs de paral·laxi, eclipsis i visibilitat de la Lluna. Va escriure nombrosos treballs d’astronomia, coneguts com a "Correccions de Fàtima". La seua obra titulada "Tractat de l’astrolabi", sobre l’ús d’aquest instrument, es conserva a la biblioteca del monestir de l'Escorial.